PRÒXIM ORIENT
Internacional 06/08/2014

Israel retira els soldats d’una Gaza devastada

Egipte acull converses indirectes sota una fràgil treva de tres dies

Cristina Mas
4 min
Israel retira  els soldats d’una Gaza devastada  Una secretària d’estat britànica plega per la política sobre Gaza

BarcelonaDesprés de 29 dies de bombardejos, la franja de Gaza es despertava ahir amb la primera jornada d’una treva de tres dies acordada per mediació d’Egipte. Tot i que hi ha hagut altres treves fallides, la retirada unilateral de les tropes israelianes, que van situar-se en posicions “defensives” a la frontera de la franja, obria la porta a un acord. “Hem pogut anar al mercat i la gent ha anat a veure com ha quedat casa seva i a treure morts de sota la runa”, explicava per telèfon a l’ARA Jamal al-Kattab des del camp de refugiats de Nuseirat. Sense electricitat ni aigua, els habitants de Gaza comprovaven a peu o en carros la magnitud de la devastació d’una ofensiva que ha segat almenys 1.868 vides de palestins i 67 d’israelians (entre els quals tres civils). Amb 30.000 habitatges afectats i el sistema sanitari devastat, les autoritats xifren el cost de la reconstrucció entre 4.000 i 6.000 milions d’euros, tres cops el PIB de la franja.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Israel llançava ahir el primer missatge de “missió complerta” per justificar la retirada. Segons l’emissora de l’exèrcit, almenys 32 dels túnels per on s’infiltraven combatents de Hamàs en territori israelià s’han destruït. Tel Aviv també va enviar una delegació negociadora al Caire per mantenir converses indirectes que donin peu a un acord per tancar aquesta crisi. El portaveu del govern israelià, Mark Reguev, va assegurar que “Israel respectarà l’alto el foc i vigilarà que Hamàs faci el mateix”. El representant del moviment islamista a les converses del Caire, Bassam Salhi, declarava: “Totes les parts volem l’alto el foc; les negociacions seran dures”.

Ofer Zalzberg, analista israelià de l’International Crisis Group, explicava per correu electrònic les raons de la retirada israeliana. “Netanyahu s’ha adonat que mantenir les tropes a Gaza implicava xocs creixents amb els milicians de Hamàs i arrossegava l’exèrcit israelià cap a les zones poblades, el forçava a controlar àrees més grans i l’exposava a moltes més baixes. Amb la retirada, manté la possibilitat de continuar l’ofensiva, inclòs l’ús de la força aèria, sense exposar-se a una costosa presència militar llarga a Gaza”.

Ara tot queda en mans d’Egipte. Diumenge Hamàs va deixar clares les seves condicions per aturar el llançament de coets: que s’acabin els set anys de bloqueig que han asfixiat la població de la franja, on no hi entra ni en surt res ni ningú sense permís d’Israel i d’Egipte. Tel Aviv demana un desarmament absolut i la desmilitarització de la franja.

Egipte té la clau

La frontera entre Gaza i Egipte, el pas de Rafah, podria ser la clau d’una sortida que tant Hamàs com Israel puguin vendre com a guanyadora. “Ara Israel s’ha retirat, però es reserva el dret de tornar a bombardejar quan vulgui. Després de destruir-ho tot, se’n van per rentar la seva imatge als ulls del món i mantenen el bloqueig. I si Hamàs respon diran que són ells els responsables”, explica l’escriptor catalanopalestí Salah Jamal. Al-Kattab, que ha patit cada dia de l’ofensiva, hi coincideix: “¿De què hauran servit 2.000 morts i 10.000 ferits per tornar a estar tancats en una presó com aquests set anys? Israel no ha guanyat aquesta guerra”. El govern egipci del mariscal Al-Sissi, enfrontat als Germans Musulmans i els seus homòlegs palestins de Hamàs, pot voler jugar a equilibrar la balança interpalestina posant el control de Rafah a mans dels rivals laics del moviment islamista, Fatah, que controla l’Autoritat Palestina.

Encara és aviat per saber les conseqüències polítiques de l’ofensiva fins que no es confirmi si s’arriba a un acord definitiu. Hugh Lovatt, coordinador per a Israel i Palestina de l’European Council of Foreign Relations, explica: “Si Hamàs obté un alleujament del bloqueig pot presentar-se com a guanyador davant de Fatah, que en vint anys de negociacions no ha aconseguit res. Cada vegada que Hamàs actua amb violència, com amb el segrest del soldat Gilad Shalit o amb els coets contra Israel, obté resultats. Israel diu que vol acabar amb Hamàs, però les seves accions condueixen al contrari”.

Pel que fa a l’impacte polític a Israel, Zalzberg afirma: “Netanyahu serà reticent a alleugerir el setge perquè això es veuria com un triomf de Hamàs entre l’electorat conservador israelià. Com a molt podria permetre l’entrada a Gaza, sota control internacional, de materials de construcció”.

Una secretària d’estat britànica plega per la política sobre Gaza

La secretària d’estat del ministeri d’Exteriors britànic, Sayeeda Warsi, va dimitir ahir per desmarcar-se del silenci “moralment indefensable” de l’executiu de David Cameron respecte a la violència a Gaza.

Feia dies que Warsi denunciava la situació a la franja a través de Twitter amb frases com “S’ha d’aturar la matança de civils innocents” o “Sigui quina sigui la nostra política, mai hi ha d’haver justificacions [per la matança de nens], només lament”. En la carta de dimissió, Warsi va escriure: [El suport britànic a l’actuació militar d’Israel] tindrà, a la llarga, un impacte perjudicial en la nostra reputació”.

stats